Menú
d'atur al
sector laboral
de rebuig
en buscar pis
de dones trans
dormen al carrer
3 anys de mitjana
Per canviar el seu nom als documents oficials
Per aixó naix aquesta iniciativa per part de
Les Naves en col·laboració amb Lambda,
per sumar-se a demanar una Llei Trans Estatal
que protegisca els drets de les persones trans
Les persones trans sempre hem existit
Margarida Borràs va ser una dona trans penjada a la Plaça del Mercat, el 28 de juliol de 1460, per la intransigència criminal d’una societat que no entenia que una persona amb cos d’home vestira i s’identificara com a dona.
Actualment és una icona per a la defensa dels drets LGTB+ a València i té una placa commemorativa a la mateixa plaça on va ser assassinada ara fa 561 anys.
Hem estat persones «vagas y maleantes», perilloses, malaltes i… Què més?
En l’actual complex administratiu del 9 d’octubre se situava l’antiga Presó Model. Durant la dictadura franquista moltes persones trans i LGB van ser tancades entre els seus murs en aplicació, primer de la Llei de vagues i dolents, i a partir de 1970 de la Llei de perillositat i rehabilitació social.
Les persones trans sempre hem estat en primera línia d’acció
L’any 1978, seguint l’estel dels disturbis d’Stonewall de nou anys abans i de les manifestacions a Europa i Barcelona, es va produir la primera de moltes concentracions anuals a València amb motiu de l’Orgull, en aquesta plaça.
A aquestes concentracions i a la gran manifestació valenciana de 1979 assistirem, des del principi i en primera línia, dones trans i persones no binàries.
Pioners en salut sexual despatologitzant
Als anys huitanta l’Hospital General de València va ser un dels primers hospitals a atendre problemes de salut que afectaven específicament i sobretot les persones LGTB+, per exemple ITS i la pandèmia del VIH/sida, i a fer estudis de caràcter despatologitzant.
Per ser trans no esn donaven (ni ens donen) treball
Literalment, pel fet de ser una persona trans no hi havia manera que et donaren treball. Per la qual cosa la majoria de nosaltres havíem d’exercir el treball sexual a carrers com l’Av. de l’Oest, amb la desprotecció que això significava (agressions físiques, insults, persecucions, assetjament policial…).
A dia de hui, continuem fent front a una altíssima discriminació laboral.
Les persones trans migrants acaben també «internades» en els CIES, on pateixen d’especial desprotecció i vulneració dels seus drets elementals. Per això, és necessària una llei integral trans que oferisca ajuda real a aquest col·lectiu.
El Carme sempre ha sigut un barri que acull la diversitat
Anteriorment en finalitzar les manifestacions les nostres reivindicacions finalitzaven amb una gran festa per la diversitat en el Carme. Primer a la plaça de Tavernes de la Valldigna i posteriorment en la Plaça de Viriat, fins a conquistar la Plaça de l’Ajuntament des de 2015.
La conquesta simbòlica de la ciutat
La Plaça de l’Ajuntament té un evident valor simbòlic a la ciutat de València. Aconseguir que la manifestació de l’Orgull LGTB+ acabara en aquest punt amb la lectura del manifest sota el balcó de l’ajuntament va ser un gran assoliment, que es va reforçar a partir de 2015 amb la celebració de la festa de la visibilitat.
Fins fa no res, les famílies LGTB+ no teníem cabuda
L’any 2006 València va organitzar la V Trobada Mundial de les «Famílies» amb la visita del Papa Benet XVI. Per desgràcia, només van comptar amb un únic model de família, excloent a les nostres famílies LGTB+.
Va ser llavors, quan es van oficiar noces entre activistes LGTB+, en la falla de l’Olivereta com a senyal de protesta.
Encara queda molt pel que lluitar
Lambda desenvolupa el seu treball d’ajuda a les persones LGTB+ des de 1986. En aquests 35 anys han sigut nombroses les seus en diferents barris de la ciutat des de les quals s’ha donat visibilitat a aquesta labor.
En general l’acolliment de veïnes i veïns ha sigut molt positiva, però en alguns casos, també hem hagut d’enfrontar els discursos i actituds d’odi.
Plaça del mercat
Margarida Borràs va ser una dona trans penjada a la Plaça del Mercat, el 28 de juliol de 1460, per la intransigència criminal d’una societat que no entenia que una persona amb cos d’home vestira i s’identificara com a dona.
Actualment es una icona per a la defensa dels drets LGBT+ a València i té una placa commemorativa a la mateixa plaça on va ser assassinada ara fa 561 anys.
En l’actual complex administratiu del 9 d’octubre se situava l’antiga Presó Model. Durant la dictadura franquista moltes persones trans i LGB van ser tancades entre els seus murs en aplicació, primer de la Llei de vagues i dolents, i a partir de 1970 de la Llei de perillositat i rehabilitació social.
Pressó Model
Plaça de la Verge
L’any 1978, seguint l’estel dels disturbis d’Stonewall de nou anys abans i de les manifestacions a Europa i Barcelona, es va produir la primera de moltes concentracions anuals a València amb motiu de l’Orgull, en aquesta plaça.
A aquestes concentracions i a la gran manifestació valenciana de 1979 assistirem, des del principi i en primera línia, dones trans i persones no binàries.
Als anys huitanta l’Hospital General de València va ser un dels primers hospitals a atendre problemes de salut que afectaven específicament i sobretot les persones LGTB+, per exemple ITS i la pandèmia del VIH/sida, i a fer estudis de caràcter despatologitzant.
Hospital General
Av. de l 'Oest / Carrer Hospital
Literalment, pel fet de ser una persona trans no hi havia manera que et donaren treball. Per la qual cosa la majoria de nosaltres havíem d’exercir el treball sexual a carrers com l’Av. de l’Oest, amb la desprotecció que això significava (agressions físiques, insults, persecusions, assetjamnet policial…).
A dia de hui, continuem fent front a una altíssima discriminació laboral.
Les persones trans migrants acaben també «internades» en els CIES (Centres d’Internament d’Estranyers), on pateixen d’especial desprotecció i vulneració dels seus drets elementals.
Per això, és necessària una llei integral trans que oferisca ajuda real a aquest col·lectiu.
CIES
Plaça Valldigna
Anteriorment en finalitzar les manifestacions les nostres reivindicacions finalitzaven amb una gran festa per la diversitat en el Carme. Primer a la plaça de Tavernes de la Valldigna i posteriorment en la Plaça del Viriat, fins a conquistar la Plaça de l’Ajuntament des de 2015.
La Plaça de l’Ajuntament té un evident valor simbòlic a la ciutat de València. Aconseguir que la manifestació de l’Orgull LGTB+ acabara en aquest punt amb la lectura del manifest sota el balcó de l’ajuntament va ser un gran assoliment, que es va reforçar a partir de 2015 amb la celebració de la festa de la visibilitat.
Plaça de l' Ajuntament
1ª Seu Lambda
L’any 2006 València va organitzar la V Trobada Mundial de les «Famílies» amb la visita del Papa Benet XVI. Per desgràcia, només van comptar amb un únic model de família, excloent a les nostres famílies LGTB+.
Va ser llavors, quan es van oficiar noces entre activistes LGTB+, en la falla de l’Olivereta com a senyal de protesta.
Lambda desenvolupa el seu treball d’ajuda a les persones LGTB+ des de 1986. En aquests 35 anys han sigut nombroses les seus en diferents barris de la ciutat des de les quals s’ha donat visibilitat a aquesta labor.
En general l’acolliment de veïnes i veïns ha sigut molt positiva, però en alguns casos, també hem hagut d’enfrontar els discursos i actituds d’odi.
Seu actual Lambda
